L’ajuntament i l’equip encarregat de la organització del Carnaval d’Olesa de Montserrat d’enguany van mostrar interès per recuperar els elements propis de la tradició que havien caracteritzat aquesta festa tant popular i que fins al primer terç del segle XX havia omplert de balls, rues i mascarades els mesos de febrer i març a la nostra vila.

Amb aquesta intenció l’equip liderat per l’olesà Miquel Grima va contactar amb L’Arrel Acció Cultural, entitat des de la qual vam posar damunt la taula els documents, articles, fotografies i anotacions que ens parlaven de les antigues i perdudes pràctiques carnavalesques d’Olesa de Montserrat.

El divendres 13 de febrer de 2015 al vespre, després d’un cercaplaces pels carrers d’Olesa per anunciar l’arribada del Carnestoltes, un reduït grup d’olesans i olesanes van reunir-se a la plaça de les Fonts per ballar, al ritme de la Ronda de la Buiraca, les danses carnavalesques documentades que s’havien ballat a Olesa fa més de 100 anys i sobre la mateixa plaça. Amb la col·laboració i participació de membres de L’Arrel, Crom Rol i la Companyia Els del Taiatru, es van recuperar El Ball de L’Arrel i el Dansot.

Va ser una petita acció, simbòlica podriem dir-ne, però que posa les bases per un Carnaval 2016 ben arrelat a la tradició.

La Ronda de la Buiraca en acció! (Fotografia: Ajuntament d’Olesa de Montserrat)

El “vicari” ballant el Ball de L’Arrel (Fotografia: Ajuntament d’Olesa de Montserrat)

Aquest ha sigut un any molt intens i és el moment de fer balanç. Des de L’Arrel Acció Cultural volem començar aquesta crònica agraïnt a totes les persones, associacions i institucions que ens han ajudat i han col·laborat amb nosaltres en aquest 2014: Ajuntament d’Olesa de Montserrat, Biblioteca Santa Oliva, parròquia Santa Maria, Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà i Associació Cultural La Festa dels Miquelets.

Les dades parlen per sí mateixes: prop d’una trentena d’activitats diverses (conferències, Danses Olesa, tallers, visites guiades,…), el cicle “Viu el 1714” i l’exposició “Olesa de Montserrat al 1714” per a La Festa dels Miquelets (que un any més ha sigut èxit de participació) o les activitats per donar a conèixer el món futurista de Subolesa, creat l’any 1936 en el llibre “Retorn al Sol” per Josep Maria Francès.

Grup de músics i dansaires del Ballet del Frare Blanc, format per membres de Danses Olesa, el dia de l’ofrena a Santa Oliva, el 10 de juny de 2014.

A més d’organitzar totes aquestes activitats L’Arrel ha participat en les reunions de la Comissió de Patrimoni, convocada per l’ajuntament d’Olesa de Montserrat. Fruit d’aquestes reunions va sorgir la possibilitat d’intervenir arqueològicament a la Plaça de la Cendra i la Plaça Nova donades les imminents obres de reurbanització que s’hi havien de realitzar. L’excavació arqueològica, duta a terme al llarg del mes d’octubre de 2014 i dirigida per Oriol Achón i Marc Piera (arqueòlegs.cat), no podia donar més bons resultats: 5 sondeigs, aparició d’un baluard (s. XVII-XVIII), recuperació de gran quantitat de ceràmica (s. XIII-XVIII), aparició de dos possibles pous d’extracció d’argila (s. XIV-XV), aparició d’un mur perimetral a l’entorn de l’actual església d’uns 40 metres de llargada (s. XVI) i aparició d’uns quants fragments de tègules romanes. La implicació de L’Arrel, a part de participar activament en la intervenció, s’ha encaminat a gestionar el voluntariat, a organitzar visites per donar a conèixer el jaciment als veïns i a la ordenació i neteja el material ceràmic aparegut, amb la col·laboració de l’olesà Jaume Morera (CMRO) i de la parròquia de Santa Maria.

En l’àmbit patrimonial cal també esmentar la prospecció amb georadar a l’interior de l’església, realitzada mercès a l’oferiment desinteressat del Centre Català de Geotència, comptant novament amb la col·laboració de la parròquia de Santa Maria, de l’Arxiu Parroquial d’Olesa de Montserrat i de membres del CMRO. El treball dels tècnics Enric Aguilà i Edgar Sanz ha finalitzat aquests darrers dies de 2014 amb l’entrega de l’informe que descriu l’estat del subsòl del temple olesà i desgrana les estructures constructives aparegudes mitjançant el georadar.

Edgar Sanz i Enric Aguilà del Centre Català de Geotècnia, treballant a l’interior de l’església parroquial de Santa Maria, el 14 de novembre de 2014.

Acabem l’any 2014 treballant activament, junt amb el CMRO, en el projecte de l’ajuntament d’Olesa de Montserrat i la Diputació de Barcelona de senyalització dels element patrimonials més interessants de la nostra vila amb l’objectiu de donar a conèixer el nostre patrimoni i revaloritzar-lo, contribuint a que la nostra vila tingui recursos d’interès turístic i cultural.

No volem cloure la crònica de l’any sense fer referència a dues persones que ens han deixat. El 19 de juliol de 2014, va morir als 66 anys el Pare Francesc Xavier Altés i Aguiló, monjo de Montserrat, expert en litúrgia i història i autor de nombrosos llibres sobre la història de Montserrat, que havia col·laborat amb L’Arrel en les recerques a l’entorn de Marc de Vilalba, primer abat de Montserrat. El passat 10 de novembre de 2014 va morir, als 53 anys, l’amic Joan Tosas i Rius, treballador altruïsta i incansable, miquelet i amant de la genealogia. En Joan va ser un pilar fonamental de La Festa dels Miquelets d’enguany i va col·laborar amb L’Arrel els seus darrers mesos per tal de promoure el coneixement i estudi de la genealogia a la nostra vila, especialitat de la que en va arribar a ser un gran expert.

Joan Tosas, banderer del Regiment de fusellers de muntanya de Joan Vilar i Ferrer en una imatge de La Festa dels Miquelets d’Olesa de Montserrat, el 6 de setembre de 2014.

Els trobarem a faltar.

Històric d’activitats de L’Arrel (2014):

• Diumenge 12/01/2014, 18h. Danses Olesa. “Taller especial de Danses de Mallorca”, a càrrec de Joan Francesc Cortès.
• Divendres 24/01/2014, 19h. Saló de Sessions de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat. Conferència: “El Cas dels Catalans”, a càrrec de Jordi Miravet (president del Memorial 1714).
• Diumenge 02/02/2014, 18h. Plaça Nova. “Taller especial de danses de L’Alvèrnia i el Delfinat”.
• Diumenge 02/03/2014, 18h. Plaça Nova. “Danses Olesa”.
• Diumenge 06/04/2014, 18h. Plaça Nova. “Danses Olesa”.
• Diumenge 04/05/2014, 18h. Plaça Nova. “Danses Olesa. Taller especial de danses del Poitou i la Bretanya”.
• Dissabte 24/05/2014, 11h. Visita guiada a Olesa per a la Fundació Catalana Síndrome de Down.
• Dimarts 10/06/2014, 18h. Participació al seguici i ofrena floral a Santa Oliva. Ballada del tradicional Ballet del Frare Blanc.
• Divendres 20/06/2014. Biblioteca Santa Oliva. Conferència. “El patrimoni oblidat de la Guerra Civil”, a càrrec d’Oriol Miró.
• Dilluns 01/09/2014, 19:00h. Biblioteca Santa Oliva. “Taller de cançons catalanes del 1714”, a càrrec de Xavier Rota.
• Dimarts, 02/09/2014, 19:00h. Biblioteca Santa Oliva. Presentació de la novel·la històrica “Bandera Negra”, basada en el setge de Cardona de 1711, a càrrec del seu autor Jordi Santasusagna.
• Dimecres, 03/09/2014, 19:00h. Biblioteca Santa Oliva. “Conferència-taller de jocs del 1714”, a càrrec de Miki Giménez.
• Dijous, 04/09/2014, 19:00h. Biblioteca Santa Oliva. Presentació del llibre “Born 1714. Memòria de Barcelona” a càrrec dels seus autors Josep R. Casals, Francesc Xavier Hernandez Cardona i Guillem H. Pongiluppi.
• Divendres 05/09/2014, 19h. Casa de Cultura. Inauguració de l’exposició “Olesa de Montserrat al 1714”, de L’Arrel Acció Cultural. Visible del 5 al 21 de setembre de 2014 (Col·labora: Associació Cultural La Festa dels Miquelets).
• Octubre de 2014. Intervenció arqueològica a la Plaça de la Cendra i Plaça Nova, dirigida per Oriol Achón i Marc Piera (arqueòlegs.cat).
• Diumenge 05/10/2014, 18h. Plaça Nova. Danses Olesa. “Taller especial de danses del Montserratí”.
• Divendres 10/10/2014, 19h. Biblioteca anta Oliva. Taller de Genealogia (I), a càrrec de Joan Tosas i Xavier Rota.
• Dissabte 11/10/2014, 10h. Arxiu Parroquial d’Olesa de Montserrat. Taller de Genealogia (II), a càrrec de Joan Tosas i Xavier Rota.
• Diumenge 02/11/2014, 18h. Plaça Nova. Danses Olesa. Ballada de Castanyada.
• Divendres 14/11/2014. 9h. Església Santa Maria. Prospecció amb georadar amb el Centre Català de Geotència.
• Divendres 21/11/2014, 19h. Biblioteca Santa Oliva. Subolesa. Celebració de la diada del Comú Lliure de Subolesa. Conferència de Josep Guijarro i entrega de premis del 1er Concurs de relats breus de ciència-ficció.
• Dissabte 22/11/2014, 22h. Fundació Agrícola Olesana. Subolesa. Marató de cinema de ciència-ficció.
• Diumenge 30/11/2014, 18h. Plaça Nova. Danses Olesa (Col·labora: Parròquia Santa Maria).
• Dimecres 10/12/2014, 13h. Institut Daniel Blanxart. Conferència: “Els Miquelets i la Guerra de Successió” i passi del documental “Vèncer o morir!” (Col·labora: Miquelets de Catalunya).
• Dimarts 16/12/2014, 12h. Carrers del nucli antic. Visita a l’Olesa del 1714 per l’Institut Daniel Blanxart.
• Dimecres 17/12/2014, 9h. Carrers d’Olesa. Visita de treball amb la Diputació de Barcelona per a l’elaboració de la senyalització patrimonial d’Olesa.
• Dijous 18/12/2014, 12h. Carrers del nucli antic. Visita a l’Olesa del 1714 per l’Institut Daniel Blanxart.

Enllaços d’interès:

• Web: Arqueòlegs.cat 
• Web: Centre Català de Geotècnia
• Vídeo: La Festa dels Miquelets 2014 – Olesa de Montserrat (Youtube. Agustí Boada, 13/09/2014).
• Notícia: La remodelació de places permet a Olesa buscar un antic baluard del castell (Regió 7, 02/10/2014).
• Notícia: Noves visites guiades a les troballes arqueològiques al voltant de l’església de Santa Maria (Ajuntament d’Olesa de Montserrat, 23/10/2014).
• Notícia: El Cercle Català de Geotècnia col·labora en la recerca de troballes arqueològiques al voltant de l’església de Santa Maria (Ajuntament d’Olesa de Montserrat, 12/11/2014).
• Reportatge: Hotel Gori 27/11/2014 Viatge a SubOlesa (Olesa Ràdio, 27/11/2014)

El passat dimarts 3 de desembre de 2013 Olesa de Montserrat va acollir una jornada dedicada a la promoció turística on l’objecte turístic era la mateixa vila d’Olesa i els productes d’interès que pot oferir: el nucli antic, l’oli d’oliva, la Passió i l’oferta en restauració i gastronomia.

En aquesta jornada, organitzada per l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, el Consorci de Turisme del Baix Llobregat i la Fundació Agrícola Olesana, hi va col·laborar La Passió, el Mercat Municipal, L’Arrel Acció Cultural i diversos restauradors olesans.

Congregats a les 9 del matí sota el Porxo de Santa Oliva i davant d’una trentena de representants de mitjans i portals especialitzats en gastronomia i viatges va ser en Xavier Rota (historiador i membre de L’Arrel Acció Cultural) qui va donar inici a la “Ruta de l’oli d’Olesa” fent una explicació del terme d’Olesa i de la seva riquesa hidrològica, geològica i biològica. Tot seguit, i durant 3 quarts d’hora, L’Arrel va fer un recorregut guiat pels nombrosos espais d’interès que ofereix el nucli antic d’Olesa. La jornada va continuar amb la vista al Molí d’Oli, a la vinya del Gibert, el teatre de la Passió i al Mercat Municipal.

Des de L’Arrel Acció Cultural valorem molt positivament la tasca de l’alcalde i regidor de promoció econòmica d’Olesa, Sr. Salvador Prat, per voler donar un impuls turístic a la vila i crear una alternativa econòmica que posi en valor la terra i els seus productes.

Itinerari pel Nucli Antic d’Olesa a càrrec de L’Arrel Acció Cultural.

Però l’esforç cal fer-lo entre tots.

Al bell mig del nucli antic de la nostra vila hi ha certes anomalíes que clamen al cel en un entorn en el que hi vivim i que a més volem sigui visitat per forasters: solars dels carrers Església i Creu Reial que semblen escenari de guerra, cables i més cables que creuen per damunt, de costat a costat, els carrers del nucli antic, la casa pairal de Cal Puigjaner, que espera des de fa més de 10 anys ésser el punt central de preservació i difusió del nostre patrimoni històric o Cal Milà, edifici que presideix la Plaça de les Fonts i que a inicis del segle XXI sembla més un monument a la mort de la pagesia olesana, recobert de borrasses, que no pas la fonda o el banc que havia sigut 100 anys enrere.

Des de L’Arrel seguirem treballant en positiu col·laborant amb les institucions i entitats de la vila per posar en valor el nostre patrimoni i fer que tots poguem sentir-nos orgullosos del que tenim. 

El veí Joan Mallofré ha retratat l’estat actual de la Plaça de les Fonts en imatge i sentiment amb el següent vers: “un arbre s’està morint, davant la mort d’un edifici…”.

Enllaços relacionats:

• Entrevista: Hotel Gori, 04/12/13 (Olesa Ràdio).
• Notícia: Salvador Prat destaca l’aposta de l’equip de govern per promocionar turísticament Olesa (Ajuntament d’Olesa de Montserrat).

El passat dijous 21 de novembre de 2013, en motiu de la diada nacional de Subolesa, en va inaugurar l’exposició “Subolesa. Imatgeria d’un futur passat”, organitzada per L’Arrel Acció Cultural i la Biblioteca Santa Oliva. L’exposició, que va finalitzar el passat 29 de novembre de 2013, va consistir en una mostra d’art iconogràfic, des d’una àmplia varietat de disciplines plàstiques (pintura, escultura, fotografia, audiovisual…), amb el tema de fons de la novel·la de ciència-ficció Retorn al Sol (1936), obra de Josep M. Francès.

Els encarregats de la presentació de l’acte varen ser els representants del Comú Lliure de Subolesa. A més de donar per inaugurada l’exposició, també es va signar l’agermanament  entre la Vila d’Olesa i el Comú Lliure subolesà, i com no podia ser d’una altra manera, i per a commemorar un fet com aquest, es varen servir algunes menges i un petit refrigeri, inspirats també en el món de Subolesa.

Cartell de l’exposició “Subolesa. Imatgeria d’un futur passat” (Biblioteca Santa Oliva, 21 al 29 de novembre de 2013)

Els artistes que van participar a la mostra i les obres que hi van presentar són els següents:

1. Wiman. Retorn al Sol. Preludi
2. Wiman. Vestit Subolesenc. Model tradicional de festa
3. Mercè Martí Fàbregas. Pòrfida cortesana, Opalina, Cosme Goi
4. Jenifer Ambrós. Última albada
5. Inés Comba, Alba Tarrason, Montse Pujol i  Teresa Colàs. Joies d’Opalina
6. Santi Baró. La veritat és sota els nostres peus
7. Pere Grimau. Buscant Subolesa
8. Poesia i munició. Amoníac
9. Miquel Grima. Em desprenc d’aquests ulls
10. Perdut. Sensacions
11. Trinitat Camprubí. Nitros i Plutos
12. Adrià Carreras. L’orb
13. Miquel Grima. Nitros
14. Miquel Grima. Plutos
15. Manuel Díaz. Indrets. Club Nitros.1950, Entrada a Subolesa.1924, La Central, Subolesa, Prostíbul, Jardins sintètics, Font de ferro, Policia de Subolesa
16. Elvira Cassi. Com a casa
17. Biblioteca Santa Oliva. Espart

Però molt millor va ser veure les obres en directe. Per a fer-vos una idea la Biblioteca Santa Oliva ens ofereix el recull fotogràfic Subolesa. Imatgeria d’un futur passat.

El Comú Lliure de Subolesa (autoproclamat) a la presentació de l’exposició.

Tal i com hem expressat des de L’Arrel, en altres ocasions i per diversos mitjans, pensem que l’existència d’una obra com Retorn al Sol és quelcom digne de reivindicar i una bona excusa per a fer volar la imaginació de tots plegats.

Des de L’Arrel volem agrair a tots els participants el seu esforç i il·lusió. La valoració que en fem és molt positiva i volem aprofitar per emplaçar-vos a tots els que heu presentat alguna obra, juntament amb els que s’hi vulguin sumar, a començar a pensar quines obres volen preparar per a  l’any vinent.

Per últim, donar les gràcies, de nou, a tots aquells que, juntament amb L’Arrel Acció Cultural i la Biblioteca Santa Oliva, han fet possible l’exposició.

Visca Subolesa!

Enllaços relacionats:

• Olesa Ràdio. Hotel Gori (19/11/2013)
• Olesa Ràdio. Hotel Gori (26/11/2013)
• Retorn al Sol
• Biblioteca Santa Oliva. Recull fotogràfic

L’Arrel Acció Cultural vol tenir un record per l’historiador i arxiver Joan-Ferran Cabestany i Fort (Barcelona, 1930-2013). Olesà d’adopció durant els darrers anys de la seva vida, va ser col·laborador i participant de moltes activitats de L’Arrel Acció Cultural i de L’Arxiu Parroquial d’Olesa de Montserrat.

Doctor en Història per la Universitat de Barcelona, Joan-Ferran Cabestany i Fort va morir dijous passat 26 de setembre de 2013 als 83 anys.

Professor a la Universitat de Barcelona (1964-1985), conservador de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1961-1974 i 1990-1995), president d’Amics de l’Art Romànic (1983-1999), director del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (1987-1990), membre del Patronat de Santes Creus (1969-2001) i president de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus (1995-2001), membre del Patronat de la Seu Vella de Lleida (des de 1994), membre del consell assessor de Catalunya romànica, director del Centre d’Art Romànic Català (ARCAT, des de 1985) i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.

És autor de nombrosos treballs sobre història medieval catalana: Alfons el Cast (1960); Expansió catalana per la Mediterrània (1967); Jaume I (1208-1276), esbós d’una biografia (1976); Els mercaders catalans i l’illa de Sardenya(1984); Reial Monestir de Santes Creus: Guia històrica i arquitectònica (1997), La Marca de l’Alt Gaià: el castell de Queralt (segles VIII-XII) (2000), L’Hospital de la Santa Creu. 1401 (2001), Jaume I. Conqueridor i home de govern. 1208-1276 (2004).

L’Arrel Acció Cultural i l’Arxiu Parroquial d’Olesa de Montserrat lamenten tan sentida pèrdua i acompanyen en el sentiment als seus familiars, amics i coneguts, especialment a la persona que l’ha acompanyat fins els darrers dies de la seva vida, la Dra. Maria Teresa Matas i Blanxart, olesana i amiga.

Descansi en pau.

El passat diumenge 15 de setembre de 2013 membres de Danses Olesa (L’Arrel Acció Cultural) van ser presents en la presentació del nou treball en forma de disc-llibret titulat “Els balls d’envelat a Olesa. Primers de segle XX”, obra de la Cobla Vila d’Olesa sota la direcció de Bernat Castillejo.

El local social de la UEC d’Olesa va quedar petit per acollir a tota la gent que va voler escoltar i participar en primícia del nou disc de la Cobla Vila d’Olesa promogut per l’A.C.F. Olesa Sardanista i que ha rebut el suport de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, la Diputació de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Comunitat Minera Olesana.

La participació de Danses Olesa va ser ben activa: ballar davant el públic present els balls d’envelat que la Cobla Vila d’Olesa va interpretar: vals, vals-jota, pasdoble, xotis, fox-trot, etc. Per a nosaltres va ser tot un repte doncs Danses Olesa no és un grup de dansa professional que faci espectacles sinó que som un grup de persones que els agrada el lligam entre la dansa tradicional, la cultura popular i la festa i que ens trobem per ballar i passar-ho bé. Tot i així, deixant de costat els nervis inicials, creiem que el resultat va ser formidable i tothom va quedar molt content.

Des de Danses Olesa i L’Arrel Acció Cultural volem celebrar l’aparició d’aquest nou disc i felicitar a l’A.C.F. Olesa Sardanista, a la Cobla Vila d’Olesa, al seu director Bernat Castillejo i a l’autora de l’estudi històric Anna Costal i Fornells.

Prenem el relleu en el compromís a divulgar aquest treball i ens emplaçem a seguir col·laborant amb l’A.C.F. Olesa Sardanista.

Per molts anys!

Orquestra “Els Nois d’Olesa” (c. 1920).

La primera setmana del passat mes d’agost, amb motiu de les futures obres que està previst realitzar en el carrer Coscoll, l’ajuntament d’Olesa de Montserrat va aprovar i organitzar una intervenció arqueològica dirigida per l’arqueòleg Oriol Achón per estudiar l’impacte que les dites obres podien tenir en el teixit arqueològic d’una zona tan especial i emblemàtica com és el nucli antic. La constància documental que en aquella zona va existir un antic portal d’entrada a la vila i la presència d’antics trams de mines d’aigua van portar al nostre ajuntament, seguint la legalitat vigent, a ser prudent i a projectar una intervenció per tal de prevenir qualsevol possible destrucció patrimonial.

La intervenció arqueològica va consistir en l’excavació d’una petita cala del tram inferior del carrer Coscoll i al reconeixement, neteja i topografia de la mina del mateix carrer Coscoll. Gràcies a la predisposició i a totes les facilitats prestades per l’ajuntament d’Olesa de Montserrat i la Comunitat Minera Olesana també ens va ser possible accedir a la mina de La Font d’en Roure, la qual vam procedir a netejar i a fer un petit examen de les patologies que presentava.

Des de L’Arrel Acció Cultural, que vàrem col·laborar activament en les excavacions coordinant el voluntariat, ens agradaria expressar la nostra satisfacció i la valoració enterament positiva que vàrem extreure de l’experiència. No només pel fet, significatiu, que es tracta de la primera excavació reglada en molts anys que es realitza en el nostre nucli antic amb motiu d’una intervenció urbanística; ni tan sols només per l’oportunitat de conèixer i difondre un fantàstic patrimoni local quasi desconegut per la població com són les xarxes de mines d’aigua que recorren el subsòl de la vila d’Olesa de Montserrat, algunes amb quasi 500 anys d’antiguitat; sinó també per la dedicació, l’esforç i la col·laboració de la vintena de voluntaris que han fet possible, amb la seva aportació desinteressada, aquesta excavació.

Esperem que aquest sigui un primer pas per a futures intervencions arqueològiques al nucli antic, per estudiar un patrimoni històric que pertany a tots els olesans i que no podem permetre que es que es desconegui o destrueixi. Per acabar, L’Arrel vol expressar, de nou, el seu agraïment a tots els voluntaris que, amb aportacions diverses però igualment valuoses, hi varen col·laborar.

Neteja de la mina del carrer Coscoll (Fotografia: Adrià Carreras)

En motiu de les festes de Santa Oliva, divendres passat 14 de juny de 2013, prop d’una trentena de persones van assistir a la conferència organitzada per L’Arrel Acció Cultural “Genealogia, heràldica i nobiliària a Catalunya”, a càrrec del prestigiós heraldista Armand de Fluvià i Escorsa, Creu de Sant Jordi l’any 2000.

Amb un llenguatge precís i científic però també d’una manera molt entenedora i didàctica, l’Armand de Fluvià, màxima autoritat en aquestes matèries a Catalunya, va anar desgranant les tècniques d’estudi, recerca i difusió així com també l’ús que se’n fa en l’actualitat, de la genealogia, l’heràldica i la nobiliària, ciències auxiliars de la història.

En el transcurs de la conferència es va fer la presentació de la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica i també es van presentar els tres darrers llibres publicats per Armand de Fluvià: Manual d’heràldica i tècnica del blasó (2011), Manual de nobiliària catalana (2012) i Qui eren els meus avantpassats? Nou manual de genealogia (2012).

Armand de Fluvià en el transcurs de la conferència.

Armand de Fluvià amb membres de L’Arrel Acció Cultural, acompanyats de l’Ignasi Ametlla, tresorer de la ICGenHer, després del sopar post-conferència.

Des de L’Arrel Acció Cultural volem agrair el suport i la presència a la conferència del Sr. Salvador Prat, alcalde de la vila d’Olesa de Montserrat, acompanyat també d’altres regidors i regidores del nostre ajuntament.

I evidentment també volem agrair molt especialment la col·laboració desinteressada, complicitat i simpatia de l’Armand de Fluvià, persona implicada no solament en l’estudi d’aquestes matèries sinó també política i socialment. Si no vau venir a la nostra conferència us animem a conèixer l’Armand de Fluvià mitjançant l’entrevista i el vídeo de Vilaweb “El rei és un tarambana“.

Aprofitem la publicació d’aquest article per desitjar-vos a tots bon Sant Joan:

“Per Sant Joan a Olesa la fan!”

El col·lectiu Danses Olesa, integrat dins de L’Arrel Acció Cultural, ha acabat la temporada de balls a la plaça. Diumenge passat 2 de juny de 2013 el col·lectiu va celebrar la seva festa de final de temporada i ahir 10 de juny, diada de Santa Oliva, un petit grup de membres de L’Arrel va ballar el Ballet del Frare Blanc en ofrena a la patrona d’Olesa.

Per cloure el cicle ho van celebrar amb moscatell i coques casolanes i van poder ballar sota la Torre del Rellotge amb la música en directe del duet format per en Pere Romaní (acordió diatònic) i Quico Pugès (violoncel).

En Pere Romaní és un dels més destacats acordionistes diatònics de Catalunya. Ha realitzat nombrosos concerts a nivell internacional principalment tocant amb “21 BOuTONS” duet format per la belga Marinette Bonnert i ell mateix. Amb 21 BOuTONS tenen editats tres discs exclusivament de ball folk. D’altra banda en Quico Pugès és un violoncelista de formació clàssica que al costat de Pere Romaní ha aconseguit fer créixer el seu instument i fer-lo cantar com una guitarra o com un contrabaix, adaptant-se a la diversitat d’estils de les músiques tradicionals europees.

Aquest ball, amb una gran participació i la presència de molts curiosos, va transportar a tots plegats des de les masurques més íntimes fins als cercles més embogits, sense deixar de ballar alguna jota valenciana o una sardana antiga.

Quico Pugès (violoncel) i Pere Romaní (acordió diatònic).

Danses Olesa organitza cada primer diumenge de mes tallers danses tradicionals dels Països Catalans, Occitània i d’arreu d’Europa, gratuïts i oberts a tothom, amb el suport de l’ajuntament d’Olesa de Montserrat i el de la parròquia Santa Maria. D’entre totes les sessions cal destacar els tallers dedicats a danses de Grècia (novembre de 2012) i danses de Mallorca (febrer de 2013) i que van comptar amb la presència de dos mestres especialistes en cada matèria: Justa Farré i Joan Francesc Cortès.

D’altra banda, en motiu de la diada de Santa Oliva, patrona d’Olesa de Montserrat, un petit grup de L’Arrel va ballar per tercer any consecutiu el Ballet del Frare Blanc sota el Porxo i capella de Santa Oliva. Aquest ballet és documentat pel folklorista montserratí Pau Bertran i Bros i també per en Joan Amades i expliquen que era tradició als pobles de Montserrat ballar-lo al voltant d’una olivera un cop acabada la collita. Des de L’Arrel Acció Cultural i Danses Olesa tenim l’objectiu d’anar recuperant altres balls antics d’Olesa per fer més gran el seguici de Santa Oliva.

Dansaires del “Ballet del Frare Blanc” amb el graller Jordi Sucarrats.
Gràcies a tots per fer-ho, un any més, possible!

Els mesos de juliol i agost el grup de danses atura la seva activitat però tornarà a ballar el dissabte 7 de setembre de 2013 en la propera Festa dels Miquelets. No hi falteu!

Danses Olesa
dansesolesa@gmail.com

Avui, 21 de novembre, és la diada nacional del Comú Lliure de Subolesa.

Com? No coneixes Subolesa? Si és així no pots faltar a la conferència que l’escriptor i sociolingüísta Jordi Solé i Camardons (Oliana, Alt Urgell, 1959) farà aquest divendres 23 de novembre de 2012 a les 19h a la Biblioteca Santa Oliva.

“Hom va batejar amb el nom de Subolesa el poble subterrani, pel fet que el gran pou o rampa d’accés va partir de la que fou en altre temps la simpàtica Vila d’Olesa de Montserrat. La gran concavitat habitada s’hi esqueia, precisament, dessota. Els fills d’Olesa reberen així una mena d’investidura patrícia i els seus descendents arribaren a constituir una “civitas optimo iure”…”

Aquest és només un petit fragment de la novel·la Retorn al Sol, que des de L’Arrel sentim gairebé com a pròpia: l’hem llegida i rellegida, coneixem els personatges, les històries d’amor, de política i de traïcions que s’hi desenvolupen. Hem pensat com hagués estat la nostra vida si Subolesa no formés part de l’imaginari català que, juntament amb la Biblioteca Santa Oliva, us animem a conèixer.

L’any 2006, Joan-Lluís Lluís va publicar el Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans, on es fa referència a una geografia catalana inventada per diversos escriptors al llarg de la història. Exemples com la Sinera (Arenys) de Salvador Espriu, Vilaniu (Valls) de Narcís Oller o Camrquinal (Vic) de Miquel Llor, fan referència a llocs reals als quals s’ha canviat el nom. Però al llarg de la història de la literatura catalana, diversos autors han imaginat una Catalunya futura: Benaura, de Manuel de Pedrolo, Dòsia, de Raimon Esplugafreda, Gotolàndia, de Lluís-Anton Baulenas i….. Subolesa, de Josep M. Francès.

Retorn al sol (1936) situa a l’actual Olesa de Montserrat el futur d’una Catalunya aniquilada després de la Segona Guerra Mundial; els ciutadans de Catalunya que aconsegueixen sobreviure arriben al subsòl de Montserrat i construeixen un nou país al que anomenen Subolesa.

Sembla ser que aquesta va ser la primera novel·la de ciència ficció escrita en català, i ni des de L’Arrel ni des de la biblioteca podem pas deixar passar l’oportunitat de conèixer-ne més detalls. Per això hem convidat a un gran coneixedor d’aquesta obra, el sociolingüista Jordi Solé i Camardons, que ens acompanyarà el dia 23 de novembre a partir de les 19h. en una diada molt especial on, des de la planta baixa de la biblioteca, ens endinsarem una mica més en una Subolesa enigmàtica i misteriosa…

RETORN AL SOL
Retorn al sol és possiblement la primera novel·la de ciència ficció escrita en català. El seu autor, Josep Maria Francès, va néixer a Lleida el 1891, però la seva família va traslladar-se a Barcelona quan ell tenia només un any. Des de ben petit va decantar-se per la lectura com a hobby principal, i va notar l’oposició de la seva família quan va comunicar-los el seu desig de dedicar-se a l’escriptura. La seva rimera novel·la va ser La rossa de mal pèl (1929), sobre els barris baixos; el 1930 publicà La Guerra dels Sants, sobre les lluites socials dels anys vint; i el 1936 veié la llum Retorn al sol, una novel·la de ciència ficció que situa la societat subterrània posterior a la destrucció del planeta al subsòl de Montserrat.

Us esperem aquest divendres, no hi falteu.

Visca Subolesa!

Marianna